Simbologia i religió a les obres de Gaudí

Gaudí va posar la seva imaginació i talent al servei de la fe catòlica. L'arquitecte català va dedicar la seva vida a l'arquitectura arribant a crear obres on tècnica, estètica i religió s'unifiquen magistralment evocant sempre a la Natura com la màxima creació divina.

Torre de la Casa Batlló

El Geni de Reus es veia a si mateix com l’intermediari arquitectònic entre Déu i els homes, l’interpretador i el perllongador de la Creació. A les seves obres hi té present tant el sentiment religiós com l’època de progrés en què estava sumida la societat de principis del segle XX a Barcelona. Un progrés i una projecció mundial de la ciutat de amb la qual Gaudí va tenir molt a veure, gràcies, en part, als encàrrecs que va tenir per part de rics industrials de l’època -especialment del seu principal client, Eusebi Güell- i la connexió que establí amb diferents cercles eclesiàstics. Molts dels seus clients compartien amb ell la fe religiosa i la seva conservació com a única via per trobar l’esperança dins d’una nova societat que es preveia caòtica.

La presència de nombrosos símbols a les obres de Gaudí ha provocat que diversos investigadors hagin estudiat la seva procedència. Entre ells, destaca Joan Bassegoda, qui, en el seu article “Símbols i simbolismes certes i falses en l’obra d’Antoni Gaudí” categoritza els símbols en quatre categories: símbols cristians, mitològics, patriòtics i falsos símbols fruit d’imaginacions alienes a la de Gaudí. A la primera categoria de símbols cristians ens trobaríem amb referències a la Bíblia ia la tradició cristiana a les obres de Gaudí, des de la Sagrada Família, qualificada com “la Bíblia en pedra” a la presència de la creu de quatre braços i els monogrames de Jesús , Josep i Maria que es poden contemplar a la Casa Calvet o a la Casa Batlló. D’altra banda, ens trobem amb símbols mitològics grecs en dues obres concretes de Gaudí: la Finca Güell i el Parc Güell, i amb símbols patriòtics, tan de moda a l’època de la Renaixença que va viure Gaudí, en un sostre de la Casa Milà fan al·lusió a un poema de Francesc Matheu Fornells, a Bellesguard o a la Casa Botines. La quarta categoria que estableix Bassegoda sobre la simbologia de Gaudí ens remet a l’afició de nombrosos historiadors i crítics per buscar significats ocults en alguns detalls de les obres de l’arquitecte. Investigacions que han donat lloc a múltiples teories no confirmades, però que s’han convertit en llegendes urbanes, catalogant a Gaudí de maçó, templer, alquimista o drogoaddicte entre d’altres.

Sigui com sigui, l’única teoria demostrada és que la veritable font d’inspiració de l’arquitecte era la Natura i les seves formes absents de pretensió artística. És per això, la Natura com a creació divina, la causa que explica la profunda religiositat de Gaudí, que després de varis rebutjos amorosos, va viure una vida de castedat consagrada completament a l’arquitectura i la religió.

Amb gran mestratge Gaudí va incorporar a les seves obres al·lusions a la naturalesa -mitjançant la representació de diversos animals o plantes- que complementen el contingut religiós que desprenen diversos icones de tradició catòlica utilitzats, sent la creu el més recurrent. No obstant això, Gaudí va aplicar la icona de la creu de manera diferent a cada obra, des de la creu barroca del picador de la Casa Calvet, a la creu de quatre braços que corona la façana de la Casa Batlló, passant per la creu de braços lobulats present a les vidrieres de la Colònia Güell. A part de la creu, també hi ha ressons religiosos a les reixes del Col·legi Teresià o la freqüent al·lusió mariana a Bellesguard i a la Casa Milà.

Aquesta original transformació de les icones de tradició catòlica forma part del procés de superació de l’arquitectura modernista precedent en la qual Gaudí estava sumit. L’arquitecte va trobar en l’art medieval la combinació de tradició i innovació, concretament en l’art gòtic hi va veure els valors perduts en el modernisme, tant a nivell artístic com social. Gaudí va recuperar de l’art gòtic el sentiment religiós amb la seva verticalitat i les vidrieres plenes de color que connecten el món terrenal amb el celestial, però va fugir de la seva rigidesa estructural desenvolupant una arquitectura plena de vida on les línies corbes són les protagonistes. I és que el Geni sostenia que la corba és la línia de Déu, i la recta, la dels homes.

La profunda religiositat de Gaudí no només es pot admirar en la seva arquitectura, segons diverses fonts el 1894 l’arquitecte va iniciar un dejú complet que havia de durar 40 dies i que va ser seguit per la premsa barcelonina gairebé dia a dia, de vegades amb comentaris poc piadosos. Aquest dejú gairebé li produeix la mort si no arriba a ser per la intervenció del bisbe Torras i Bages que li va impedir continuar. Un parell d’anys més tard, el 1899 es va afiliar al Cercle Artístic de Sant Lluc, una entitat d’artistes d’inspiració catòlica conservadora on va trobar el refugi ideològic que necessitava sota l’advocació de Sant Lluc i que el va portar a sortir fins i tot a les processons de l’entitat, com la del Corpus, on podem veure a Gaudí sortint de la catedral amb un gran ciri encès a la mà.

Gaudí en la procesión del Corpus

Segons l’escriptor Apel·les Mestres, hi va haver un moment a la vida de Gaudí en el qual va declarar la preferència per acceptar exclusivament encàrrecs religiosos. Si li arribava qualsevol encàrrec secular, primer havia de demanar permís i guia a la Verge de Montserrat. Per sort per a Josep Batlló, segons indica Apel·les Mestres la Verge sempre deixava que Gaudí emprengués obres seculars. Gràcies a aquest especial permís, avui podem gaudir de la Casa Batlló i veure de quina manera Gaudí va deixar-hi símbols religiosos. El primer el trobariem a l’oratori que va disposar al saló principal de la Casa, a la paret oposada al gran finestral de la Planta Noble. Una espècie d’armari-capella tancat per dos grans portes que acollia al seu interior un altar amb un retaule tallat en roure obra de Josep Llimona i que actualment es troba a la cripta de la Sagrada Família. Aquesta solució permetia convertir el saló en capella i acollir-hi la celebració de petits actes religiosos. Un altre detall religiós present a la Casa Batlló el trobem darrere d’aquesta capella, on sobre d’una gran tarima Gaudí va situar una obertura semblant a una porta que condueix a un petit habitacle que el capellà utilitzaria com a sagristia. El tercer detall religiós de la Casa Batlló el trobem a la torre de la façana amb les inicials JHS -al·lusió al nom de Jesús-, M -de Maria- i JHP -de Josep-.

A part de la Casa Batlló és a la Sagrada Família on Gaudí va concentrar la seva visió artística i religiosa, on la teologia es fa imatge i on el qualificatiu d’ “Arquitecte de Déu” és fa més evident. Va ser durant la seva construcció que la mort va arribar a l’arquitecte, amb 74 anys, a causa d’un accident de tramvia, i després de passar tres dies a l’Hospital de la Santa Creu. Un munt de persones van voler donar-li el seu últim adéu en un funeral que va recórrer la ciutat fins a ser enterrat a la cripta de la Sagrada Família.

Fonts consultades:

BASSEGODA I NONELL, Joan. “Símbolos y simbolismos ciertos y falsos en la obra de Antonio Gaudí”. Universidad de Alicante, Anales de Literatura Española. N. 15 (2002)
BLANCA ARMENTEROS, Josefa. “Arquitectura y religión en Gaudí”. Universidad Complutense de Madrid, Anales de Historia del Arte. N. 6 (1996).
HENSBERGEN, GIJS VAN. “Antoni Gaudí”. Editorial Plaza & Janés, 2001. Barcelona.

En seguir navegant la web, acceptes l'ús de cookies. Més informació

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar