Paviment de Passeig de Gràcia

Visitar Barcelona és recórrer el Passeig de Gràcia i deixar-se sorprendre per l'original paviment d'aquest transitat carrer, però quina és la seva història?

Molde de mosaico hidráulico Gaudí

Un paviment col·locat el 1997 per retre homenatge al més cèlebre arquitecte de la ciutat: Antoni Gaudí. Es tracta del “Panot Gaudí”, una reedició per a espais exteriors del mosaic hidràulic amb forma hexagonal que l’arquitecte va projectar el 1904 per als sòls de la Casa Batlló, però que finalment va decidir col·locar a les habitacions de servei de la Casa Milà, ambdues cases situades al Passeig de Gràcia. Una reedició que presenta el relleu invertit respecte a l’original, per tal de millorar la seva resistència enfront del desgast.

Aquest paviment monocolor demostra un cop més la immensa capacitat creadora de Gaudí així com la seva constant al·lusió als elements de la natura, presentant en relleu formes de cargols de mar, estrelles de mar i algues. Una temàtica que ens remet a la sinuositat d’un fons marí que es veuria reforçada pel caràcter naturalista amb què va dotar la Casa Batlló, coneguda fins i tot com “la Casa de l’Aigua”. En aquesta obra es materialitzen per tant dues característiques del treball de Gaudí, l’interès per la geometria i també per la simbologia, ja que la forma hexagonal remet a una bresca d’abelles o al creixement de la pell d’un rèptil, però en baix relleu trobem l’abstracció de la naturalesa. La combinació d’aquestes rajoles, de format únic, conformen el popularment conegut “Mosaic Gaudí”, que ha aconseguit formar part de l’exposició permanent del MoMA de Nova York per ser un exemple de disseny de paviment concebut com a producte industrial.

Un paviment molt similar a aquest dissenyat per a la Casa Batlló es podia trobar a la sala del “Fumador Blanc” a la ja desapareguda Torre dels Pardals o Casa Roig, un edifici modernista situat al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona. Un terreny situat a l’actual carrer Torre dels Pardals va acollir en època romana una finca i en època medieval una masia fortificada. Va ser a finals del segle XIX quan la masia va ser comprada per Josep Maria Valls i Vicens, un advocat barceloní que la va utilitzar com casa d’estiueig. Després de ser heretada per alguns dels seus fills, el 1915 va ser venuda a Joan Roig i Mallafré, un industrial de Reus que la va voler modernitzar convertint-la en una casa senyorial d’estil modernista i que va encarregar la remodelació al seu cunyat, l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, un dels primers deixebles d’Antoni Gaudí, amb qui va treballar a la Sagrada Família, la a Casa Batlló o a la Torre Bellesguard entre d’altres obres. El nou disseny de la casa senyorial no va passar desapercebut per a la població barcelonina, tant pel revestiment exterior amb jardins com per la refinada decoració del seu interior arribant a rebre el 1918 el primer premi d’Arquitectura dedicat a Cases Senyorials, atorgat per l’Ajuntament de Barcelona. Durant la guerra civil espanyola, la casa va ser confiscada i reconvertida en una escola, però va ser abandonada després de la guerra i va passar dècades en decadència fins que el 1958 va ser derruïda per posar-hi al seu lloc uns blocs d’habitatges.

Sala_Fumador_Blanc_de_la_Torre_dels_Pardals

Imatge Torre dels Pardals: Josep Maria Co i de Triola. AFCEC

En seguir navegant la web, acceptes l'ús de cookies. Més informació

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar