La simbologia de la llum en l'obra de Gaudí

L'any 2015 ha estat declarat per la UNESCO com l'Any Internacional de la Llum i les Tecnologies basades en la Llum.

interior casa batllo barcelona

Si en pintura la llum i l’ombra són claus per a la creació d’una atmosfera i sobretot per donar volum, analitzant les obres constructives de Gaudí veiem que la llum va ser una de les grans preocupacions del geni de Reus. I tot i trobar-se a principis del segle XX i de no comptar amb grans avenços tecnològics al respecte, Gaudí va saber enginyar-se-les per dotar els seus edificis d’una gran lluminositat a través dels materials, els volums i els colors.

Per a l’arquitecte la llum perfecta era la llum mediterrània, arribant a afirmar: “La llum que arriba a la màxima harmonia és la inclinada a 45º, la qual quan incideix sobre els cossos no ho fa ni perpendicular ni horitzontalment; aquesta llum, que és la llum mitjana, dóna la més perfecta visió dels cossos i la més matisada valoració. Aquesta llum és la mediterrània“. I és que encara que en un primer moment les obres de Gaudí van ser jutjades per les seves extravagants formes, el que Gaudí estava fent era arquitecturizar la natura. Per a ell, el medi natural era la màxima font d’inspiració i d’ensenyament, ja que era d’on obtenia les formes més racionals i duradores. Un exemple el tenim a la façana de la Casa Milà, ondulosa i plena de racons incompresos que deixen que sigui la llum la que els defineixi. Una llum que fa dubtar a l’espectador, ens trobem davant d’una obra arquitectònica o d’una obra escultòrica? Realment és una fusió, com exposa el mateix arquitecte: “L’arquitectura és l’ordenació de la llum; l’escultura és el joc de la llum“.

I és que tot i ser de sobres conegut el caràcter improvisador de Gaudí, també és cert que un dels aspectes que no deixava en mans de l’atzar eren la funcionalitat i, sobretot, la llum a les seves obres. Tot i que en un principi algunes formes puguin semblar decoratives, totes responen a finalitats estructurals i bàsiques, sense oblidar els preceptes decoratius del modernisme, resultant així obres “amb llum pròpia”. Una llum que pot al•ludir a la naturalesa o a allò diví, o de manera conjunta, com s’observa a la Cripta de la Colònia Güell, on la llum és expressió divina alhora que evoca la llum natural que apareix entre les ombres dels arbres d’un bosc. Un altre exemple d’aquesta llum divina s’observa a la Sagrada Família que, encara que inacabada, transporta al visitant a un ambient espiritual gràcies a la disposició de les fonts de llum i el cromatisme de les vidrieres, molt allunyat de les vidrieres d’època gòtica. Tot i tractar-se igualment d’un edifici religiós, ens trobem amb una disposició de vidrieres per gammes cromàtiques afines, sense figures humanes o al•lusió directa a símbols religiosos, per a Gaudí “el sol és el millor pintor i la llum canvia segons l’hora” essent el resultat una gran simfonia de color i de llum que va canviant al llarg del dia.

Però sens dubte, és a la Casa Batlló on podem trobar la màxima explosió de llum i creativitat; i això, és gràcies a la llibertat de creació que Josep Batlló va donar a Antoni Gaudí. Des de la façana als patis interiors i des de la planta noble a les golfes, a la Casa Batlló, tots els espais estan pensats per obtenir una il•luminació uniforme i proporcional la major part del dia.

Començant per la façana exterior, la seva forma ondulada i plena de color s’allunya de la idea de façana pesada a la vegada que dóna una sensació de lleugeresa que es reforça per la resplendor que produeix quan el sol incideix sobre els fragments de ceràmica vidriada. És sens dubte, una resplendor singular que canvia segons la intensitat del sol i el tipus de llum, natural de dia i elèctrica a la nit.

exterior casa batllo barcelona

El tractament de les formes i del color, per obtenir la màxima efectivitat de llum, aconsegueix la seva màxima expressió al doble pati de llums que conté l’escala i l’ascensor. En aquests patis, els murs es revesteixen amb peces de ceràmica vidriada -algunes llises i altres amb volum en diferents tonalitats de blau i on les de major foscor se situen a la part superior i les de color clar als pisos inferiors. Mitjançant aquesta disposició cromàtica de les rajoles i gràcies a la creació de finestrals de diferent mida, Antoni Gaudí va aconseguir que totes les plantes de la casa tinguessin una llum homogènia; propiciant que l’espectador que se situa a la part inferior del pati percebi un color blau uniforme de to intermedi al mirar cap amunt, i va crear una atmosfera única que trasllada al fons del mar. Així mateix, va aconseguir evitar la sensació de pou quan es mira cap avall des de la planta superior.

Observem per tant una genial solució de Gaudí per al repartiment de la llum zenital a través del cromatisme i els volums. Una llum que a més penetra fins al soterrani a través de lluernes i petites claraboies. Va ser en aquesta recerca de fonts de llum, que, al reformar la planta noble, Gaudí va tenir clar que volia aprofitar la llum dels tres llocs disponibles, d’una banda la llum que procedeix del Passeig de Gràcia a través d’una gran tribuna oberta al carrer , d’altra banda la llum del pati del darrere, i, finalment, la llum zenital a través de finestres i obertures al pati de llums.

És en aquesta planta de l’edifici on l’arquitecte va investigar amb més intensitat la idea de planta lliure que desenvoluparia plenament a la Casa Milà. Aquesta concepció va permetre substituir els murs de càrrega de l’edifici original per columnes i jàsseres, creant murs-cortina amb el mínim de fusteria i amb l’objectiu de permetre el pas del màxim de llum possible a través de les vidrieres i va aconseguir inventar la finestra contínua del Saló de la Planta Noble que permetia obrir-se a l’exterior sense cap tipus d’interrupció. Per evitar un possible excés de llum solar, va aportar calidesa situant a la part alta del finestral unes vidrieres emplomades amb diferents variants de blau i que suavitzen la llum diürna. Cal destacar que aquest recurs d’incorporar vidrieres, el va repetir en diferents portes interiors permetent d’aquesta manera que les estades que no donaven directament a una font de llum també la rebessin des d’alguna de les tres fonts.

Un altre espai d’aquest edifici també destacat per l’ús de la llum és el de les golfes i els passadissos que l’envolten, on Gaudí es va allunyar del cromatisme utilitzat a la façana i als patis interiors i va advocar per un únic color: el blanc. Aquesta solució es va aplicar amb l’objectiu d’aprofitar al màxim la llum solar procedent de les obertures de ventilació i va dotar així aquest espai de tota la llum natural possible, una llum tamisada i suau, el seu efecte es veu reforçat per l’angulositat dels envans enguixats i l’absència d’arestes.

A part d’aquests tres espais destacats de la Casa, veiem com qualsevol estància de la casa presenta lluernes de major o menor grandària que permeten que tots disposin de llum natural. Són així la llum i el color els elements intangibles clau en aquesta obra mestra de l’arquitectura de principis del segle XX.

En definitiva, cada edifici de Gaudí va plantejar innovadores solucions per aprofitar la llum solar, des de la cúpula amb perforacions circulars del Palau Güell fins als arcs parabòlics enguixats dels passadissos del Col•legi de les Teresianes. Gràcies a la disposició dels materials, l’estudi de les fonts de llum natural i les tonalitats cromàtiques Gaudí va aconseguir que cada obra brillés amb llum pròpia.

T'informem que Casa Batlló si utilitza cookies de tercers per obtenir informació dels usuaris que accedeixen al web. Si vols més informació clica aquí

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar