Kuma es va graduar en arquitectura a la Universitat de Tòquio, on actualment és professor, finalitzant el seu Doctorat en arquitectura a la Universitat de Keio. El 1990 va fundar el seu propi estudi al Japó, Kengo Kuma & Associates, obrint oficina a Europa el 2008. Kengo Kuma ha estat reconegut amb nombrosos premis nacionals i internacionals per la seva feina, i entre les seves obres més destacades trobem el V&A Dundee Museum, Hiroshige Ando Museum, China Accademy of Arts i l’Estadi Olímpic Nacional de Japó.
Per a la nova visita de Casa Batlló ha dissenyat el recobriment de l’escala del final del recorregut, una intervenció espacial que la vesteix amb una pell nova. Aquest projecte, desenvolupat en col·laboració amb l’il·luminador italià Mario Nanni, ret homenatge a l’eloqüència de l’ús de la llum a casa reinterpretant el magistral treball de Gaudí.
Com vau encarar creativament aquest repte?
Relacionant conceptualment aquesta nova escala amb l’escala de veïns del pati central original, un dels espais més icònics de la Casa, un espai que representa un homenatge a la Mediterrània: a la llum, l’ombra, i als colors del cel i el mar. Totes dues escales travessen totalment la Casa i organitzen els fluxos principals de la visita, i per això vam veure l’oportunitat d’establir un diàleg entre tots dos.
Quina és la relació entre tots dos espais?
El pati central de Casa Batlló atrapa la llum de l’exterior i la reparteix, en el desenvolupament vertical, a tots els racons de la Casa, per remots que siguin. La gradació dels colors blaus, organitzats de foscos a clars, dosifica la llum en el recorregut vertical assegurant que no perdi els seus tints. A la nova escala de baixada, volíem parlar de l’ús genial de la llum de manera abstracta, assegurant-se que tots els visitants de Casa Batlló aprecien aquestes qualitats, més enllà d’admirar les seves increïbles formes, artesanies i picades d’ullet simbòlics. Aquesta abstracció ens parla de la llum com a concepte articulador total, sense distraccions ni nostàlgia, i lliure dels colors de la Casa, els seus materials i la seva dimensió històrica.
Com heu materialitzat aquesta idea en una escala tan diferent de la de Gaudí?
Aquest espai l’hem imaginat vestit de cortines de cordes d’alumini. La seva meticulosa materialitat atrapa la llum, com si es tractés d’una xarxa de pesca, mostrant-nos-la en les teves formes, brillantors, siluetes, ombres… Així, ometent l’ús de qualsevol altre material, i amb aquestes cortines esborrant la presència de l’estructura de l’escala, aconseguim parlar de llum i només de llum.
Quins altres paral·lelismes trobem amb el pati central?
Els diferents tons de l’alumini estan organitzats amb els més clars a l’inici del recorregut a la teulada, a poc a poc enfosquint-se fins arribar al negre que vesteix l’espai de les antigues carboneres, als soterranis. Amb aquesta gradació de llum, que replica a l’ús del color al pati, es fila una història sense paraules que ens acompanya en tot el recorregut. Partim de la teulada per acabar als soterranis, del cel a la terra, de la llum a l’ombra… i tot això explicat només amb llum com si fos una gramàtica pròpia de la Casa. Si Casa Batlló és un homenatge a la Mediterrània, el nostre projecte és un homenatge a l’eloqüència de l’ús de llum a la Casa. Amb la singularitat que ho fem en una caixa tancada, on amb prou feines entra la llum natural.
Com es parla de la llum en un espai tancat?
Va ser fonamental per nosaltres portar a bord, des d’una fase primerenca del disseny, a un il·luminador amb qui ens sentíssim còmodes treballant i que pogués compartir la nostra visió del projecte i de la Casa. Per això vam decidir involucrar Mario Nanni, amb qui havíem col·laborat moltes vegades.
Arquitectura i il·luminació han anat juntes de la mà en tot el procés de desenvolupament, complementant-se amb l’objectiu de crear una experiència de brillantors, ombres, transparències, siluetes, formes i matisos que convidi a reflexionar sobre la importància de la llum a la casa.