Gaudí vist per Gaudí

El Manuscrit de Reus, o la millor definició gràfica del tarannà d’un Geni

Diuen que l’art en general, i naturalment també l’arquitectura, és un reflex de l’estat espiritual de l’home en el seu temps.

Antoni Gaudí no deixava res en mans de l’atzar. És per això que anotà en un quadern tot un seguit d’apunts i d’observacions en què es reflecteixen les inquietuds d’un jove estudiant, ple d’energia i amb voluntat de fer màgia tot jugant amb una arquitectura que s’inspira en la naturalesa.

Pocs anys abans de la Guerra Civil, l’arquitecte Domènec Sugrañes, marmessor testamentari de Gaudí, va cedir al Museu de Reus aquell quadern manuscrit. Sugrañes no imaginà, aleshores, la importància de la decisió, ja que la resta d’arxius que van quedar al Temple van ser destruïts per un grup d’anarquistes el 21 de juliol de 1936.

En conseqüència, aquest quadern és històricament molt valuós, tot i que la cal·ligrafia d’Antoni Gaudí no sigui de fàcil d’entendre. Al Manuscrit hi ha diverses referències a projectes que l’arquitecte tenia en ment, i serveix per donar a conèixer determinats aspectes de la vida i de l’obra del Mestre de Reus. A més, a Reus es conserven diversos documents i uns quants fulls amb textos i dibuixos que el successor de Gaudí a la Sagrada Família, Domènec Sugrañes, també va decidir separar per tal d’atendre la demanada d’originals destinats a una sala especial, dedicada als fills il·lustres de la ciutat, de l’aleshores anomenat Museu Municipal “Prim-Rull”.

L’any 2007, el Gaudí Centre de Reus edità cinc-cents exemplars facsímils del Manuscrit, tot coincidint amb la inauguració del centre d’interpretació dedicat al genial arquitecte reusenc

En seguir navegant la web, acceptes l'ús de cookies. Més informació

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar