Jan Grau és un dels majors experts en cultura popular i tradicional catalana. Va començar vinculant-se al món dels gegants i els castellers i va acabar sent Tècnic de Cultura de la Generalitat. Autor de diferents llibres, recentment ha rebut el premi Joan Amades per l’estudi, promoció i dinamització de la cultura catalana. Jan col·labora amb projectes culturals i editorials i continua escrivint. El seu pròxim llibre, que veurà la llum enguany, tracta sobre els dracs. Un moment ideal per a parlar d’aquest animal llegendari.
Quin és l’origen de la llegenda de Sant Jordi?
Les primeres documentacions que es tenen són del segle XIII, en concret, del llibre “La llegenda daurada” de Jaume de la Voràgine. Aquest llibre és una col·lecció de vides de sants que va encarregar el papa de l’època perquè servís de guia als capellans i unificar així els relats que donava l’església. L’autor necessitava un sant sofert, valent i generós que exemplifiqués l’ideal de cavaller. I va triar a Sant Jordi.
Per què va triar Sant Jordi?
A Sant Jordi el van fer sant en el segle V. Realment no va existir i es va inventar una història al seu voltant. Aquesta ens conta que un soldat romà va ser torturat durant 7 anys per desafiar el poder establert, que va morir fins a 3 vegades i que déu el va ressuscitar. Al llarg de 800 anys, la llegenda d’aquest sant va evolucionar a nivell popular i en la “Llegenda daurada” Voràgine va afegir dos aspectes clau: que era cavaller i que va matar a un drac. Així va construir un relat ideal per als cavallers de l’època.
Com i quan arrela la llegenda a Catalunya?
Després de la publicació de la “La llegenda daurada” es comença a difondre la llegenda de Sant Jordi i en el segle XV es va adoptar com a patró de Catalunya. Abans el patró era Sant Martí. Si ho penses hi ha molts noms de municipis que comencen per “Sant Martí”: Sant Martí de Tous, Sant Martí de Centelles, Sant Martí de Torroella, etc. En canvi, amb “Sant Jordi” només n’hi ha un: Sant Jordi Desvalls.
Com continua evolucionant la llegenda?
En el segle XIX va haver-hi un moviment, la Renaixença, que va impulsar la cultura catalana. Aquest moviment pensava que la millor manera d’instruir al poble, que no sabia llegir, era a partir de llegendes, seguint el model alemany del romanticisme. Per això es recupera la llegenda, que agafa impuls i s’incorpora a les arts plàstiques. Al modernisme, aquesta llegenda els va venir molt bé…
Per què?
Pel concepte romàntic que hi ha darrere, el d’una persona que lluita contra un drac per a salvar una donzella sense esperar res a canvi. És molt bucòlic i dona molt de si.
On podem veure la llegenda representada a Barcelona?
A la ciutat hi ha més de 500 representacions de Sant Jordi incloent escultures, pintures, decoracions i relleus. Les trobem tant en les façanes com a l’interior dels edificis.
I a la Casa Batlló? Quines peculiaritats té la representació de la llegenda?
En altres edificis veiem escultures de dracs i cavallers, però a la Casa Batlló tot és simbòlic, abstracte… La llegenda de Sant Jordi està encriptada a la Casa Batlló.
Encriptada?
La gràcia de Gaudí és que deixava les portes obertes a la imaginació. Molts han vist la llegenda representada a la Casa Batlló, tant en la façana com a l’interior de l’edifici. Dins hi ha referències al ventre i a la cua del drac i en la façana als ossos i calaveres de les seves víctimes, l’espasa de Sant Jordi, el balcó de la princesa… Aquestes interpretacions poden estar més o menys justificades. El que sí és clar que la teulada és un drac. Gaudí estava obsessionat pels dracs.
Per què?
A Gaudí li va seduir el concepte abstracte del drac. Ho utilitza en obres com la Torre Bellesguard, la Casa Botines… Lluitar contra un enemic impossible es pot interpretar des de diferents angles: per la part política, per la part cultural… Aquests van ser discursos perfectes per a la Reinaxença.
Tenim proves de la representació d’aquesta llegenda a la Casa Batlló?
No, però tampoc tenim cap prova del contrari. Trobaràs detractors d’aquesta teoria però també hi ha molts que estan a favor d’aquesta interpretació, i això està bé. Qui l’hagi vist representada, genial. Les llegendes són de tots. A més, tampoc és tan extrany. A la casa del costat, la Casa Amatller, veiem en la façana dues imatges de Sant Jordi amb el drac.
Què ens aporta avui la llegenda?
Tres coses. Retrobar-nos amb unes arrels que venen de segles enrere. També suposa un concepte d’identitat molt nostre: en comptes de consumir “Bola de Drac”, consumim una cosa local. I finalment ens dona una festivitat com la Diada, que és rodona. Sant Jordi és la part romàntica i simbòlica d’aquest dia.
Aquest any publicaràs un llibre sobre dracs… Quan vas descobrir el de la Casa Batlló?
Quan era petit. Un dia passava davant de la Casa Batlló al costat del meu pare i assenyalant la teulada de la casa em va dir: Mira! Què veus allà dalt?