Els millors edificis de Gaudí a Barcelona

Els millors edificis de Gaudí a Barcelona

18/04/2017

Els millors edificis de Gaudí que podràs veure a Barcelona

Parlar de Barcelona és parlar del mar Mediterrani, d’un dels seus equips de futbol, el Futbol Club Barcelona (Barça) i, inevitablement, d’Antoni Gaudí.

Qui ens hauria dit que aquest nen malaltís, de família de calderers, nascut en un petit municipi prop de Reus es convertiria en un dels arquitectes més reconeguts i cèlebres a escala mundial?

De fet, Gaudí és conegut per la seva feina d’arquitecte, però es pot dir que va ser un artista integral que dominava no només l’arquitectura, sinó també el disseny de mobles i de petits detalls com els poms de les portes o una simple raconera per a llibres. I va ser la seva peculiar forma d’entendre l’arquitectura com un reflex de la naturalesa, el que el va dur a convertir-se en el màxim representant del modernisme.

Del Gaudí personal i íntim se sap poc, però tenim la sort de comptar amb un gran nombre de les seves obres aquí a Catalunya. Entre les millors obres de Gaudí a Barcelona es troben els edificis següents, cadascun d’ells amb particularitats que els fan únics:

Casa Batlló (1904-1906)

El senyor Josep Batlló va fer l’encàrrec de remodelar un antic edifici a Antoni Gaudí amb total llibertat, i renoi, si el va canviar… a la dreta de la imatge podem veure l’edifici on ara es troba la Casa Batlló abans de passar per les mans de Gaudí.

Casa Batlló antes de reformar

©2006 – Institut Amatller d’Art Hispànic – im.02212001 (foto Pau Audouard, ca.1902)

Considerada l’obra més completa i madura d’Antoni Gaudí, aquesta joia del modernisme es troba en mig del Passeig de Gràcia, la milla daurada de Barcelona.

Els colors d’aquesta casa trenquen amb l’estètica general de la resta d’edificis i el detall que més captiva, i que no tothom coneix, és la representació de la llegenda de Sant Jordi que amaga a la façana, la teulada i interior.

Sabies que Gaudí va representar la llegenda de Sant Jordi a la façana de @CasaBatlloGaudi?

Però no només l’exterior és impressionant, sinó que l’interior és de visita obligada per a tothom qui vulgui conèixer l’essència de Gaudí. Els patis interiors són una mostra perfecta del domini que tenia Gaudí de la llum, transportant-te a les profunditats del mar. Aquest tractament de la llum i el color, els recursos i detalls que va utilitzar per als sistemes de ventilació, així com el treball de diferents materials (vidre, fusta, ferro…) fan d’aquesta obra un dels edificis més importants de Gaudí i de Barcelona. De fet, malgrat que va ser una obra molt qüestionada per les autoritats municipals d’aquella època i criticada per la mateixa ciutadania, va ser catalogada Bé Cultural d’Interès Nacional i Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Com curiositat, no t’oblidis de treure el cap per l’ull del drac quan pugis al terrat i podràs veure la Sagrada Família a la llunyania.

Temple Expiatori de la Sagrada Família (1883-2026?)

Va ser possiblement el gran projecte de Gaudí i la seva gran obsessió. Entrar a la Sagrada Família és submergir-te en un bosc de columnes impressionants ple de color.

Interior de Sagrada Familia

Font: commons.wikimedia.org

Però sabies que Gaudí no va ser el primer arquitecte que va tenir el Temple? Es va fer càrrec de la Sagrada Família en 1883, un any després que l’arquitecte Francisco de Paula fes els primers plans del Temple. No obstant això, d’aquesta primera etapa no queda pràcticament res, ja que quan Gaudí va agafar el projecte el va redissenyar i el va fer completament seu, reflectint tot el seu enginy i creativitat.

Els primers anys, va combinar la construcció de la Sagrada Família amb uns altres projectes i no va ser fins al 1910, que va acabar la Casa Milà, quan es va dedicar en cos i ànima a aquest projecte. La inesperada mort de l’arquitecte en 1926 i la pèrdua de la majoria dels plànols i maquetes durant la Guerra Civil, van deixar l’obra inacabada, passant per les mans de diferents arquitectes fins als nostres dies, que segueix en construcció i la culminació de la qual està prevista per al 2026 quan es finalitzin la façana de la Glòria i el conjunt de les 18 torres (12 dedicades als apòstols, 4 per a evangelistes, la Verge i Jesucrist).

Sabies que la Sagrada Família serà l’edifici més alt de Barcelona amb 172 metres?

Això ha generat una sèrie de controvèrsies perquè es tem que el resultat no sigui el que l’arquitecte va idear en un primer moment, sinó el resultat de diferents interpretacions alienes a Gaudí.

Park Güell (1900-1914)

En realitat no neix com parc sinó com una zona residencial de luxe. De fet, en el disseny original es va plantejar un conjunt de 60 residències, incloent-hi una per a la família Güell i una altra per al mateix arquitecte. Però aquest projecte va fracassar quan només s’havien fet algunes parts (entre elles, els habitatges per a Eusebi Güell i la casa a què es va traslladar Gaudí amb la seva neboda) i va acabar convertint-se en un original parc públic en què no hi ha ni una línia recta.

Sobre aquest projecte existeixen diverses curiositats; una d’elles es relaciona amb el seu propi nom. El senyor Güell estava fascinat pels parcs residencials britànics. Gaudí va voler fer l’ullet a aquesta afició, i per això va anomenar-lo “Park Güell”, en anglès.

Una altra curiositat que també va en aquesta línia, ve relacionada per l’interès que tenia Eusebi Güell per la Ciutat Grega de Delfos. Això va impulsar a l’arquitecte a inspirar-se en certs elements de la ciutat grega per crear algunes parts del parc, com per exemple, el Temple d’Apolo representat a la Sala de les Cent Columnes (que en són 86…) o el drac que hi havia a les escales d’aquest Temple reflectit en la famosa salamandra de les escales d’accés.

Templo Apolo y Park Güell

Avui dia, és el parc més famós de Barcelona i ha estat escenari de diverses pel·lícules, sèries de televisió, sessions de fotos…Des de fa un temps, l’accés al parc és de pagament i es poden comprar les entrades en línia.

Sabies que la sala de les 100 columnes del Park Güell només té 86 columnes?

Palau Güell (1886-1890)

Va ser la primera obra important de Gaudí i tot gràcies a una vitrina.

És a dir, abans que Gaudí gaudís d’un mínim de reputació, va dissenyar una vitrina per exposar guants perquè el propietari d’una luxosa guanteria del carrer Avinyó la portés a l’Exposició Universal de París de 1878. Allà hi havia Eusebi Güell, que es va interessar de seguida pel seu creador i així es va iniciar una relació estreta entre una de les famílies més poderoses de Catalunya, els Güell i un, en aquella època, joveníssim Antoni Gaudí.

Vitrina Diseñada por Gaudí

Font: es.m.wikipedia.org

En un primer moment, el Senyor Güell li va encarregar el disseny de diversos mobles i objectes de decoració, però no va trigar a convertir-se en el seu mecenes i encarregar-li, l’any 1885, la construcció de la seva residència al centre de Barcelona.

Eusebi Güell volia que des del seu palau es difonguessin totes les novetats culturals de Catalunya.  Gaudí presenta fins a 25 esbossos i aconsegueix transformar el vell palau en un increïble edifici inspirat en l’art oriental, però seguint l’estructura dels palaus renaixentistes italians. El que més crida l’atenció és el contrast entre l’austeritat de la façana i la grandesa de les portes d’entrada, pensades perquè els convidats les creuessin muntats en els seus cavalls, quelcom totalment innovador, ja que a través d’una rampa arribaven a les cavallerisses.

Un altre element innovador que no s’havia conegut fins al moment, van ser les xemeneies del palau, sobre les quals Gaudí experimenta per primera vegada amb la tècnica del trencadís fins a assolir l’espectacularitat aconseguida a la Casa Batlló o a la Pedrera.

Sabies que el Palau Güell es va convertir en una comissaria quan va esclatar la Guerra Civil?

Torre Bellesguard o Casa Figueras (1900-1909)

Aquest peculiar edifici s’aixeca sobre les restes de l’antic castell del rei Martí I l’Humà i trenca totalment amb l’estètica típica de Gaudí, ja que aplica elements del neogòtic alhora que desenvolupa un estil modernista.

La casa imita un imponent castell de planta categòrica, amb les finestres allargades i els merlets originals, però sobretot destaca la rajola de la seva decoració, el ferro forjat i la creu de quatre braços. Diuen que és l’obra més històrica i personal de Gaudí i que s’hi reflecteix el seu patriotisme inconfusible, ja que, encara que l’edifici està construït amb pedra i maons, a la gran torre que corona tota l’obra i que suporta la creu de quatre braços poden veure’s les quatre barres vermelles i grogues de la bandera catalana, la senyera, com si fos un homenatge arquitectònic al passat medieval català.

Curiosament, el nom de Bellesguard es refereix a la fantàstica vista que es pot veure des de la casa, ja que l’obra està als peus de la muntanya del Tibidabo, una ubicació única.

Sabies que depèn de com miris el terrat de la Torre Bellesguard hi podràs veure un drac?

El Dragón de Torre Bellesguard

Font: www.thecrowdedplanet.com

La Pedrera – Casa Milà (1906-1910)

A la senyora Milà mai no li va agradar l’edifici que es convertiria en casa seva i, de fet, el sobrenom “la Pedrera ” és el nom despectiu amb el qual els ciutadans feien referència a la casa. I és que pocs eren els que, en aquella època, van apreciar la joia arquitectònica que va lliurar Antoni Gaudí al matrimoni Milà, entre ells Salvador Dalí i Le Corbusier

Va ser encarregada per l’industrial tèxtil Pere Milà, que va conèixer Gaudí després de visitar la Casa Batlló, on vivia el soci del seu pare, el senyor Batlló. I potser va ser el seu afany per destacar i cridar l’atenció el que el va dur a decidir que ell també viuria al Passeig de Gràcia i en un edifici construït per l’arquitecte de moda d’aquell moment: Antoni Gaudí.

A diferència de totes les obres anteriors, Gaudí va decidir enderrocar l’edifici anterior i construir-lo de zero. La família Milà volia un gran edifici on ells ocuparien la primera planta, com a bona família burgesa de l’època i deixarien la resta de les plates per al lloguer. Atès que es troba en plena cantonada de Passeig de Gràcia i el carrer Provença, en destaca la doble façana que sembla ondular-se com un paisatge natural. Es miri des d’on es miri, no podem evitar veure-hi reflectit un mar agitat. Fins i tot alguns experts la comparen amb les dunes d’un desert. Això va ser el que va desfermar tot tipus de comentaris negatius entre els barcelonins de l’època. La seva construcció no seguia cap norma i suposava tant una ruptura amb l’estètica de l’època, com amb les innovacions tècniques de la resta d’arquitectes. Un desafiament en tota regla. Alguns mitjans de l’època van arribar a comparar-la fins i tot amb un garatge per a zepelins:

Dibujo Pedrera Garaje Zepelin

Font: brunch.co.kr/@airtight/19

Sabies que no hi ha ni un mur de càrrega en tota la Pedrera?

És un edifici ple de detalls i simbologia, però la zona més cridanera és el terrat on trobem un exèrcit de xemeneies en forma de guerrers. Un altre detall curiós que destaquem és que, igual que a la Casa Batlló, pot veure’s el Temple de la Sagrada Família a través d’un dels seus arcs, una prova més de l’obsessió de l’arquitecte pel temple religiós.

Casa Vicens (1883-1888)

Amb només 26 anys, Antoni Gaudí, pràcticament acabat de sortir de la carrera, construeix aquesta casa que farà de residència d’estiu per a Manuel Vicens (un fabricant de maons i rajoles)

La seva joventut es fa patent en la manera de plantejar l’estructura de la seva primera casa, molt més senzilla que les seves obres posteriors, però ja podem apreciar la seva decoració vistosa i colorida que converteixen a aquesta primera casa en un clar antecedent del moviment modernista.

En aquests moments es troba en fase de restauració i està previst que s’obri al públic l’octubre del 2017.

Sabies que la flor de les rajoles de la façana és un clavell de moro perquè Gaudí va veure aquestes flors al terreny de la casa?

Azulejos Clavel Moro Casa Vicens

Finca Güell (1884-1887)

La finca en si no la va dissenyar Gaudí sinó que va ser obra de Joan Martorell, que era l’arquitecte fins al moment de les grans obres de Barcelona i, de fet, Antoni Gaudí treballava per a ell de delineant.

No obstant això, el 1884 li encarrega a Gaudí que faci algunes remodelacions, la majoria de les quals s’han perdut. El seu treball més important aquí va ser la portada monumental conjuntament amb dos pavellons conjunts: la casa del porter i les cavallerisses.

El més destacable? Sens dubte, la porta de ferro forjat amb un drac impressionant amb la boca oberta i ales de ratpenat. Antigament, el drac tenia ulls de vidre, estava policromat i tenia un mecanisme que feia que les ales, potes i boca es moguessin, la qual cosa li donava un aire de vida força real que de ben segur que no deixava indiferent a cap vianant.

Sabies que el drac de la porta de la Finca Guëll tenia un mecanisme que feia que obrís la boca i mogués les potes i les ales?

Dragón Puerta Finca Güell

Hi ha dues interpretacions sobre aquest drac. Una d’elles fa referència a Ladó, el guardià del Jardí de les Hespèrides del Mite d’Hèrcules, mentre que l’altra defensa que Gaudí es va inspirar en L’Atlàntida, un poema de l’escriptor català Jacint Verdaguer.

Col·legi de les Teresianes (1888-1890)

Avui dia segueix sent una escola, encara que el seu accés està molt limitat. Aquest va ser un encàrrec que Gaudí va acceptar ja començat i, de fet, va respectar bona part d’aquesta primera fase. Suposem que això, sumat al fet que va haver de cenyir-se a l’escàs pressupost de què disposava per a la seva obra, va fer que aquest edifici fora realment auster i sobri, quelcom molt coherent, d’altra banda, perquè es tractava d’una escola religiosa de l’ordre Teresiana.

Sabies que Gaudí es va inspirar en un castell per donar forma al Col·legi de les Teresianes?

No és que a Gaudí li fessin falta massa raons per col·locar elements religiosos a les seves obres, ja que és pública la seva religiositat, que es fa patent en aquest exemple: anagrames de Jesucrist, escuts carmelites i les creus de quatre braços tan característiques de Gaudí.

És lògic que amb tants edificis únics, la majoria dels quals són Patrimoni Mundial de la Humanitat, milers de persones creuin mig món per visitar Barcelona i veure’ls en persona.

Descobreix més secrets de Gaudí amb les nostres opcions de visites:

Tipus d’entrades