Barcelona, ciutat mare de dracs

Nombrosos exemplars d'aquest animal mitològic que comparteix llegenda amb Sant Jordi es donen cita a la ciutat de Barcelona.

Casa Batlló

Explica la llegenda que el cavaller Sant Jordi, patró de Catalunya, va matar un temible drac que estava a punt de devorar a la donzella Cleodolinda. Sigui per la vinculació de la ciutat amb la llegenda o no, el cert és que Barcelona està plena de dracs de múltiples tipologies. Amb ales o sense, d’aspecte més o menys amenaçador, en cornises, llums, picaportes, llindes de portes… qualsevol espai ha estat apte per a què la genialitat d’escultors i arquitectes prengués forma.

Qui no ha visitat les Rambles i s’ha deixat sorprendre pel drac xinès de la Casa Bruno Cuadros? Va ser en 1883 quan Josep Vilaseca s’encarrega de la reforma de l’edifici i incorpora detalls del modernisme que començava llavors, entre ells, el drac xinès en ferro forjat que presideix la cantonada d’aquesta antiga paragüería. Sense sortir del districte de Ciutat Vella, és a la Plaça de Sant Jaume, on el Palau de la Generalitat presenta sobre la seva porta principal des de 1872 una escultura d’Andreu Aleu que representa la Al·legoria de Sant Jordi matant el drac.

Casa Bruno Cuadros

Imatge: Enfo, via Wikimedia Commons

No obstant això és el districte de l’Eixample on més dracs s’han representat, degut especialment a l’ampli nombre d’edificis d’època modernista que acull. Segons l’historiador Joan Bassegoda, l’interès dels arquitectes modernistes per aquesta figura respon a l’atracció que es tenia per l’aspecte mitològic i per la fusió del neogòtic amb aspectes exòtics. Els grans arquitectes modernistes de la ciutat van representar en algun dels seus edificis el drac. Puig i Cadafalch el va incloure en algunes de les seves obres més conegudes, com la Casa Terrades, -més coneguda com Casa de les Punxes- concretament en un dels grans plafons de mosaics que coronen aquest edifici amb aspecte de castell situat a l’Avinguda de la Diagonal. Un plafó on presenta a Sant Jordi matant el drac al costat de la inscripció “Sant Patró de Catalunya, Torneu-ens la llibertat”. Cadafalch va decidir també incloure diversos dracs a la Casa Amatller en elements decoratius principalment, entre els quals destaca el conjunt escultòric situat entre els dos arcs de la seva porta, obra d’Eusebi Arnau.

Per la seva banda, Domènech i Montaner va construir en 1888 el Cafè-Restaurant per a l’Exposició Universal de 1888, més conegut com Castell dels Tres Dragons, un nom que va adoptar de la coneguda comèdia de Frederic Soler de 1865, El castell dels tres dragons, que l’autor va signar sota el pseudònim de Serafí Pitarra i que es va convertir en un èxit a l’època per parodiar els drames romàntics d’època medieval.

Casa Amatller

Però va ser Antoni Gaudí qui més va innovar en la iconografia del drac. Destaquen els representats a la Finca Güell, el Parc Güell i la Casa Batlló. En els dos primers, encarregats pel comte Güell es remet clarament a la Renaixença i les idees que comportava aquest moviment: catalanisme, mitologia i religió. Així, el drac en ferro forjat que presideix l’entrada a la Finca Güell seria Ladó, el fer guardià que, segons el poema L’Atlàntida -dedicat al marquès de Comillas, sogre del comte Güell-. de Jacint Verdaguer, se situava a l’entrada del Jardí de les Hespèrides i que va ser matat per Hèrcules. En canvi, el colorit drac del Parc Güell seria Pitó, la serp del temple de l’oracle de Delfos, que va morir a mans d’Apol·lo, qui la va enterrar al soterrani del temple, i es va acabar convertint en protectora de les aigües subterrànies. Aquesta vinculació amb la mitologia grega cobra especial rellevància en tenir present d’una banda que aquest drac es troba sobre els dipòsits d’aigua que Gaudí va contemplar per aquest parc, i d’altra banda per l’ús de l’ordre dòric tant en les columnes de l’obra de Gaudí com en el Temple de Delfos.

No obstant això, és a la Casa Batlló on Antoni Gaudí va ser més enllà de l’al·lusió mitològica d’aquest animal, convertint l’edifici en la viva representació de la llegenda de Sant Jordi, plasmant així en la façana una de les històries més populars del poble català . Antoni Gaudí va dissenyar el terrat amb la forma del llom del gran animal, el va recobrir amb escates de ceràmica en diverses tonalitats simbolitzant la sang vessada de les víctimes, i va disposar una creu per coronar la façana com si es tractés d’una espasa al·ludint al moment en que el noble cavaller salvava la princesa del temible drac.

Detalle Casa Batlló

Sant Jordi a més de ser el patró de Catalunya, és avui un símbol d’amor, de cultura i de victòria; una empremta molt viva en el record de tot un poble. És per aquesta raó que cada 23 d’abril, Catalunya és un mar de sentiments, un dia únic i una ciutat que cobra vida.

Viu Sant Jordi a Casa Batlló!

T'informem que Casa Batlló si utilitza cookies de tercers per obtenir informació dels usuaris que accedeixen al web. Si vols més informació clica aquí

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar