barcelona-modernisme

Barcelona i el Modernisme

Progrés i transformació econòmica, cultural i arquitectònica

A la darreria del segle XIX Barcelona mira cap a Europa, es transforma i s'eixampla, adopta els canvis propulsats per la revolució industrial i progressa cap a una societat moderna. Culturalment també s'experimenten molts moviments en la literatura, la música o l'art. És un moment molt actiu en el qual es produeix una forta transformació cultural que porta, per damunt de tot, a la renovació dels valors catalans mitjançant el moviment anomenat la Renaixença.

La nova situació que es viu a Barcelona, convertida en una de les ciutats europees amb més potencial, es deu en gran part a l'organització de la Primera Exposició Universal d'Espanya el 1888. Amb motiu d'aquest gran esdeveniment, Barcelona es bolca en la construcció d'edificis i en altres canvis urbanístics, cosa que n'impulsa el creixement econòmic.

Creixement al qual també van contribuir, i molt, els indians, que van tornar a Espanya arran del "desastre del 98" i la pèrdua
+

A la darreria del segle XIX Barcelona mira cap a Europa, es transforma i s’eixampla, adopta els canvis propulsats per la revolució industrial i progressa cap a una societat moderna. Culturalment també s’experimenten molts moviments en la literatura, la música o l’art. És un moment molt actiu en el qual es produeix una forta transformació cultural que porta, per damunt de tot, a la renovació dels valors catalans mitjançant el moviment anomenat la Renaixença.

La nova situació que es viu a Barcelona, convertida en una de les ciutats europees amb més potencial, es deu en gran part a l’organització de la Primera Exposició Universal d’Espanya el 1888. Amb motiu d’aquest gran esdeveniment, Barcelona es bolca en la construcció d’edificis i en altres canvis urbanístics, cosa que n’impulsa el creixement econòmic.

Creixement al qual també van contribuir, i molt, els indians, que van tornar a Espanya arran del “desastre del 98” i la pèrdua de les darreres colònies. Hi van arribar amb les seves fortunes, envoltats amb aires de modernitat i amb el desig de canviar les coses. Van invertir en cultura i la seva herència encara es percep avui en la política, la música, la literatura i, és clar, l’arquitectura.

Barcelona vivia a un altre ritme que la resta d’Espanya i això es nota en la prosperitat econòmica que es produeix amb l’auge consegüent de la burgesia. A principis del segle XX, el Passeig de Gràcia, antiga carretera que unia Ciutat Vella amb la Vila de Gràcia, esdevé l’avinguda de moda, la més prestigiosa. Els barcelonins sortien a passejar pel Passeig de Gràcia, on hi havia les botigues més luxoses. Aquest passeig es va convertir en l’objecte de desig d’aquesta classe social. La burgesia catalana i, en particular, els empresaris més acabalats, s’hi volien construir les cases. Això és el que va fer l’empresari tèxtil Josep Batlló, que no solament va triar el lloc més emblemàtic, sinó també l’arquitecte més rellevant, el genial Antoni Gaudí.

Havia adquirit un edifici sobri, amb la intenció de convertir-lo en alguna cosa espectacular. A la mateixa illa, Puig i Cadafalch havia construït la Casa Amatller i Domènech i Montaner, la Casa Lleó Morera. El resultat, tres edificis modernistes únics creats pels arquitectes més cèlebres del Modernisme, que rivalitzen per ser la construcció “més bonica”. És per això que, en referència a la mitologia grega, es coneix com la “Mansana de la Discòrdia“.

Som a finals del segle XIX, principis del XX. És l’època del Modernisme, que també va contribuir a la transformació de Barcelona.

El Modernisme és un moviment cultural que inclou totes les manifestacions de l’art i el pensament, encara que és en l’arquitectura on va assolir la plenitud. Aquest moviment va tenir una acollida espectacular a Catalunya, amb representants en el camp de l’arquitectura com Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch o Antoni Gaudí. Alguns representants pictòrics del Modernisme es reunien al cafè literari anomenat Els Quatre Gats, instal lat en un edifici de Puig i Cadafalch, i que també van freqüentar Picasso, Rusiñol, Casas…

L’estil modernista es caracteritza pel predomini de la línia corba, l’asimètric, el dinamisme de les formes, l’ocupació dels motius vegetals i naturals, la barreja de la funcionalitat i l’estètica… Suposa una ruptura amb tot l’estil anterior, una recerca de modernitat en tots els aspectes de la vida i té un component d’optimisme com a reflex del bon moment que es viu. En una etapa de predomini industrial, el Modernisme va saber combinar l’ús de nous materials amb una profunda reivindicació dels oficis i dels elements tradicionals.

Domènech i Montaner va exercir un paper essencial en la definició del “Modernisme arquitectònic” en un article en el qual mostra les claus perquè l’arquitectura reflecteixi el caràcter nacional català. Les seves obres es caracteritzen, entre altres coses, per les formes corbes i una ornamentació inspirada en l’arquitectura hispanoàrab, com podem observar al Palau de la Música Catalana, 1908.

Puig i Cadafalch, deixeble de Domènech i Montaner, és l’autor de la Casa Amatller, de 1900. Barreja estils: romànic, gòtic, barroc… El coronament de la façana, de fet, recorda les cases dels Països Baixos.
Un dels màxims representants d’aquest moviment serà Antoni Gaudí.

-