Categoria: Figura

Actualment es pot dir que Gaudí ha esdevingut un arquitecte universal, la màxima figura de l’arquitectura catalana. La seva obra, amb el pas del temps, ha passat de ser ignorada, i fins i tot criticada, a aconseguir repercussió internacional i a ser el símbol i el senyal d’identitat d’una Barcelona cada dia més global. De fet, l’any 2002 va ser proclamat Any Internacional Gaudí en commemoració del 150 aniversari del seu naixement.

Gaudí és un arquitecte atípic, únic, singular i irrepetible; fantasiós, però rigorós i atret per conceptes que puguin ser contraris però que, en ell, hi estan necessàriament vinculats. És artesà i artista, arquitecte d’edificis religiosos però també de civils, estricte amb els detalls tècnics i sense límits en els aspectes creatius. Per damunt de tot és un arquitecte que es nodreix tant de la natura com dels estils històrics o de les tipologies de construcció tradicional. Això sí, amb una visió que va més enllà, la de crear noves formes que li permetin experimentar i desenvolupar les seves inquietuds creatives.

La seva arquitectura té influències orientals, neoclàssiques, neomudèjars… No obstant això,Gaudí barreja aquests estils amb solucions noves i materials com el ferro, el formigó, el vidre, la ceràmica… uns materials la producció industrial dels quals reduïa el cost. I és queGaudí també va ser un pioner en aspectes tan contemporanis com l’ecologia, amb la utilització de materials reciclats.

Gaudí trenca amb tot l’estil anterior i crea un llenguatge nou que, tot i que inclou elements similars als utilitzats per altres moviments contemporanis o passats, els capgira, els reinterpreta i els supera. Es pot afirmar que Gaudí és un modernista, potser n’és el màxim exponent. Però hi ha qui el considera el creador d’un estil propi.

Gaudí va viure en una època caracteritzada pel fort desenvolupament econòmic i urbanístic de Barcelona, l’adopció dels canvis tècnics impulsats per la revolució industrial, l’auge d’una burgesia catalana pròspera i interessada en projectes artístics i la recuperació dels valors catalans a través de la Renaixença. Tots aquests aspectes van influir en Gaudí, en les seves idees i en la seva manera de treballar.

Sens dubte els seus orígens familiars també van repercutir en la seva obra. Gaudí procedeix d’una família de calderers i això va influir en la seva concepció espacial i en la seva habilitat per als oficis manuals. Els seus problemes de salut durant la infància li van impedir assistir a l’escola i Gaudí passava temporades al camp, a Riudoms (Tarragona), on es passava els dies contemplant la natura i els animals. En la seva arquitectura sempre destaquen els elements orgànics.

Professionalment Gaudí està íntimament lligat a Barcelona, la ciutat on va estudiar i en la qual hi ha la gran majoria de les seves obres. Un dels seus primers treballs importants va ser la Casa Vicens. A més en aquesta etapa, al principi de la seva carrera, es va iniciar un dels binomis més productius de la història del mecenatge: la seva relació amb Eusebi Güell, que esdevindria també un dels seus grans amics.

Gaudí va dissenyar una vitrina espectacular per a la guanteria Comella a l’Exposició Universal de París. Feta de ferro, la seva originalitat va captivar Eusebi Güell de seguida. Güell li va encarregar aleshores la construcció de l’entrada de la seva finca de Pedralbes, la Finca Güell, on va fer la primera volta catenària.

Després arribarien múltiples encàrrecs com el Palau Güell, la Casa Botines, la Casa Calvet, el Park Güell, Bellesguard, la Casa Batlló, la Pedrera i altres construccions importants.

Antoni Gaudí va morir el 10 de juny, tres dies després de ser atropellat per un tramvia, a l’Hospital de la Santa Creu, entre les cinc i les sis de la tarda segons els diaris de l’època, que feien ressò de la gran multitud de persones que s’havia apropat a l’hospital per donar-li l’últim adéu a l’arquitecte de 74 anys. Ha passat a la història de la ciutat de Barcelona la profunda manifestació de dol que els ciutadans van rendir a Gaudí, amb nombroses misses i homenatges d’admiració i afecte. Malgrat l’enterrament no va tenir caràcter oficial, i respongué als desitjos de senzillesa que Gaudí professava, es recorda per ser consideradament multitudinari. Va sortir de l’Hospital de la Santa Creu per arribar a la catedral, on va tenir lloc la cerimònia d’enterrament i finalment es va dipositar el cos a la cripta de la Sagrada Família. Durant tot el trajecte, el fèretre va tenir la companyia d’una multitud d’admiradors, deixebles i amics, i una llarga sèrie de crespons negres adornaven els edificis del trajecte, com a senyal de dol.

Antoni Gaudí fou atropellat el 7 de juny de 1926 per un tramvia de la línia 30, a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers Girona i Bailèn, mentre es dirigia a l’església de Sant Felip Neri. Degut al seu aspecte descuidat no fou reconegut, inclús se’l va prendre per un indigent, motiu pel qual no fou atès fins que un guarda civil va ordenar a un taxi portar el cos a l’Hospital de la Santa Creu, al barri del Raval. Unes hores després els seus amics i treballadors de les obres de la Sagrada Familia esbrinaven el succeït. Després de l’atropellament, l’estat de l’arquitecte era greu, s’havia fracturat tres costelles i tant el cervell, com el cor i l’estomac havien quedat afectats.

El 1910 s’inaugura al Gran Palais de París una important exposició dedicada a Gaudí, l’única exposició fora d’Espanya que se li va dedicar en vida.

Però si hi va haver un encàrrec important el 1878, va ser, sens dubte, el disseny d’un petit moble expositor per al Pavelló Espanyol de l’Exposició Internacional de París d’aquell mateix any. Un dels visitants del Pavelló, el Sr. Eusebi Güell i Bacigalupi, va quedar tan impressionat per l’originalitat de la peça, que va voler posar-se en contacte amb el seu creador. Aquest va ser el principi d’una relació professional i d’amistat entre tots dos que va durar 40 anys. Des d’aquell moment, Güell va ser el seu millor client. Gaudí va dissenyar i construir per a Güell obres magnífiques, acurades fins al més mínim detall, que van contribuir a expandir la seva genialitat i originalitat com a arquitecte.

L’any 1878 va encetar una activitat professional intensa. Durant aquell any Gaudí va guanyar el concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona per al disseny i l’execució d’uns fanals (situats a la plaça Reial i al Pla de Palau), l’encàrrec de la Casa Vicens, la seva primera obra important, i va fer l’avantprojecte del complex industrial amb habitatges per a la Obrera Mataronense. És un període important per a Gaudí. Un període de recerca i de treball durant el qual Gaudí aprèn a fer servir les eines que després li permetran crear les seves obres genials.

Gaudí es va traslladar a Barcelona per estudiar el darrer curs del batxillerat i fer el curs preparatori a l’Escola d’Arquitectura. En aquella època Gaudí ja destacava pel seu gran geni creatiu i una gran habilitat per al càlcul. Des del primer curs d’Arquitectura, el genial arquitecte va estar treballant en tallers de professors i de mestres d’obres de renom com ara Francisco Paula de Villar i Josep Fontseré. Al taller d’aquest darrer, Gaudí va obtenir el primer reconeixement per la seva feina: per iniciativa pròpia va corregir una tasca encomanada a un company –el dipòsit de l’aigua de la Font de la Cascada del Parc de la Ciutadella.

Antoni Gaudí va estudiar a les Escoles Pies de Reus, on va destacar per la seva facilitat per analitzar i racionalitzar les qüestions. Durant els anys de l’adolescència, Gaudí va establir una sòlida amistat amb dos companys d’estudis: Eduard Toda i Josep Ribera. Tots tres eren joves entusiastes de la natura i s’interessaven per la història; també eren molt aficionats a fer excursions. En una de les sortides, Josep Ribera els va portar en un lloc abandonat que havia descobert: el monestir en ruïnes de Santa Maria de Poblet. Aquells tres joves van prendre la ferma resolució de restaurar l’antic edifici. D’aquell entusiasta projecte juvenil només queda el dibuix de la planta dibuixada per Gaudí, que aleshores devia tenir 15 anys, i una memòria redactada pels seus companys. Per Gaudí, aquella experiència va ser, sens dubte, la declaració de la seva vocació arquitectònica.

Fill de Francesc Gaudí i Serra, calderer, i d’Antònia Cornet i Bertran, Antoni Plàcid Guillem Gaudí i Cornet, va néixer un càlid 25 de juny de 1852 a Reus (Tarragona). La infantesa de Gaudí va transcórrer entre Reus, on els seus pares tenien l’empresa, i el camp, en una propietat humil de la seva mare, coneguda com el Mas de la Calderera, pel fet que la família materna també exercia aquest ofici artesà. El contacte freqüent amb la natura va ser possiblement un dels factors que va estimular dues de les seves capacitats més decisives en el desenvolupament de la seva obra: l’observació i l’anàlisi minuciosa dels elements naturals.