Sobre Antoni Gaudí

Obres

Antoni Gaudí compta amb set obres com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, en una trajectòria arquitectònica única.

Superant els seus professors

Superant els seus professors

Mentre estudiava arquitectura, Antoni Gaudí va començar a col·laborar com a delineant amb els seus professors realitzant desenes de projectes. L’inici de la seva carrera professional coincideix amb l’arribada de la llum elèctrica a Barcelona (la primera gran central data de 1883), i des del principi l’arquitecte va destacar com a dissenyador d’il·luminat públic i privat, encarregant-se de l’enllumenat de diferents places: dos exemples d’aquest treball són els fanals de la plaça Reial (1879). En aquesta primera etapa, Gaudí es consolida com a arquitecte i decorador popular, realitzant diferents projectes per cooperatives obreres així com sales de cinema, bars i restaurants, sense oblidar el disseny de mobiliari, làmpades i aparadors.

El primer gran projecte de Gaudí va ser la Casa Vicens (1883-1888), clarament influïda per l’arquitectura oriental, que va apassionar l’arquitecte en una època en què els salons àrabs proliferaven a la ciutat. Amb ella, Gaudí supera la influència dels seus professors, que seguien l’historicisme i el romanticisme.

Foto: F Delventhal

Aliança amb Eusebi Güell

Aliança amb Eusebi Güell

Va ser precisament un professor de Gaudí, Joan Martorell, qui el 1883 li va presentar a Eusebi Güell, destacat personatge de la burgesia catalana que va acabar sent el seu principal mecenes. Gràcies a Eusebi va realitzar obres que continuaven la seva etapa orientalista com El Capricho (1883-1885), i directament per a ell va realitzar algunes de les seves obres més destacades com la Finca Güell i el Palau Güell (entre 1883 i 1890) o posteriorment el Park Güell i la Cripta de la Colònia Güell (1900-1914).

Curiosament, el mateix dia que va conèixer a Eusebi, Joan Martorell li va oferir a Gaudí continuar amb les obres de la Sagrada Família, projecte que fins aleshores dirigia un dels seus professors, Francisco del Villar. Sens dubte, aquell dia va canviar la vida d’Antoni Gaudí.

Cúspide del modernisme

Cúspide del modernisme

Així va continuar la prolífica carrera de Gaudí, en què va treballar principalment per a la burgesia catalana, que va retornar de Cuba amb molts diners després que Espanya perdés l’illa el 1898. D’aquesta manera van coincidir en el temps una burgesia adinerada amb ganes de demostrar el seu estatus i una de les primeres generacions d’arquitectes de la ciutat, donant lloc al naixement del modernisme català inspirat, entre d’altres, pel catolicisme i la natura. D’aquesta època inicial també és Casa Calvet (1898-1900), d’estil barroc i la més conservadora de les obres de Gaudí.

Després vindria Casa Batlló (1904-1906), l’única obra 100% modernista de Gaudí i un dels màxims exponents del moviment a nivell mundial, obra inspirada en el mar Mediterrani, realitzada en la plenitud de l’artista i amb total llibertat creativa. En aquest cas, Gaudí va reformar completament l’edifici que, curiosament, també havia projectat un altre dels seus professors, Emilio Sala. Aquest període de la seva carrera conclou amb Casa Milà (1906-1912), concebuda més com una casa moderna que modernista.

L'arquitecte de Déu

L'arquitecte de Déu

Gaudí va tancar una etapa i va posar fi a la seva col·laboració amb la burgesia enmig de les controvèrsies generades per l’obra. A partir de 1912 i fins a la seva mort el 1926, Gaudí va abandonar tota ocupació per centrar-se exclusivament en la construcció de la Sagrada Família, obra en la qual ja portava 30 anys treballant.

Allà, al temple, es va instal·lar a viure al seu estudi, en un dels barris més humils de la ciutat, submergint-se completament en el seu treball i en una vida d’asceta. Així, aquest home profundament catòlic que va començar sent l’arquitecte del poble i que va viure la seva plenitud treballant per a la burgesia, va acabar convertint-se en el que alguns defineixen com “l’arquitecte de Déu”. El temple expiatori de la Sagrada Família, la construcció de la qual va començar el 1882, és avui dia un dels signes d’identitat de Barcelona.

Cronologia de les obres més destacades de Gaudí

1879

Fanals de la Plaça Reial

Fanals de la Plaça Reial

Barcelona
Bé Cultural d'Interès Local (Barcelona)

1885

Casa Vicens

Casa Vicens

Barcelona
Patrimoni Mundial (UNESCO)

1885

Villa Quijano ('El Capricho')

Villa Quijano ('El Capricho')

Comillas (Cantabria)
Bé d'Interès Cultural (Espanya)

1887

Pavellons de la Finca Güell

Pavellons de la Finca Güell

Barcelona
Bé d'Interès Cultural (Espanya)

1890

Palau Güell

Palau Güell

Barcelona
Patrimoni Mundial (UNESCO)

1898

Casa Calvet

Casa Calvet

Barcelona
Bé d'Interès Cultural (Espanya)

1906

Casa Batlló

Casa Batlló

Barcelona
Patrimoni Mundial (UNESCO)

1909

Casa Figueras ('Torre Bellesguard')

Casa Figueras ('Torre Bellesguard')

Barcelona
Bé d'Interès Cultural (Espanya)

1912

Casa Milà ('La Pedrera')

Casa Milà ('La Pedrera')

Barcelona
Patrimoni Mundial (UNESCO)

1914

Park Güell

Park Güell

Barcelona
Patrimoni Mundial (UNESCO)

1914

Cripta de la Colònia Güell

Cripta de la Colònia Güell

Santa Coloma de Cervelló (Barcelona)
Patrimoni Mundial (UNESCO)

1915

Sagrada Família

Sagrada Família

Barcelona
Patrimoni Mundial (UNESCO)
*Data d'obertura al públic