Palau Güell

El Palau Güell

El Palau Güell de Barcelona va ser el primer encàrrec realitzat per Eusebi Güell a Antoni Gaudí l’any 1885. Es tracta d’un palau urbà amb tot tipus de luxes, però situat en un dels barris més populars i alhora més degradats de la Barcelona de l’època: el barri del Raval.

Curiosament, la majoria de les famílies de la burgesia catalana de l’època preferien el barri de l’Eixample per establir-hi la seva residència. El pla urbanístic d’Ildefons Cerdà proposava una nova configuració de l’espai urbà, amb parcs i jardins als interiors de les illes de cases. Per això, era de preveure que les grans fortunes de la ciutat volguessin estar en aquest nou barri.

On és el Palau Güell?

Actualment el Palau Güell és al carrer Nou de la Rambla, 3-5. Fins l’any 1979, aquest carrer es deia Comte de l’Assalt, i va ser el primer de Barcelona construït amb voreres, clavegueram i dos carrils de circulació.

Com s’hi arriba? Podem fer-ho amb metro, baixant a la parada de Liceu (Línia 3) o bé mitjançant autobús, (Línies 14, 59, 91, 120 i Barcelona Bus Turístic)

Eusebi Güell va pagar 195.000 pessetes (1.175 €) per un solar de 589 metres quadrats que Gaudí va saber aprofitar al màxim. En total, 2.850 metres quadrats distribuïts en set plantes per situar totes les dependències al voltant del saló central.

El palau d’Eusebi Güell tenia una doble funcionalitat: d’una banda, acollir l’habitatge d’una família nombrosa, i d’altra, acollir tots els actes de la seva intensa vida social. Per tant, calia que tingués espais públics i privats.

História del Palau Güell

El Palau Güell es va començar a construir l’any 1885 i es va acabar l’any 1890. Es tracta d’un edifici sorprenent pel que fa al contrast que suposa amb les seves obres anteriors.
Amb un exterior aparentment sobri i gairebé sense decoració, sorprèn l’opulent interior. Les estances es distribueixen al voltant d’un vestíbul central que funciona com un pati interior i actua com a font de llum.

L’any 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, el Palau va ser confiscat i va ser caserna policial amb calabossos.

Façana del Palau Güell

Gaudí va dissenyar una façana austera, no per això menys genial, que destaca sobre l’ambient del barri i que se situa en un carrer estret i amb escassa perspectiva. Dos anys abans de la finalització del Palau Güell, s’hi va obrir al davant la sala Edén Concert, destinada a concerts i teatre de varietats. L’obra de Gaudí, i més en concret la façana que va dissenyar, va sorgir com a contrapunt al desenfrenament que suposava aquesta sala de concerts i el barri en general.

Malgrat la sobrietat de la façana de Gaudí, l’arquitecte català no va desestimar el joc volumètric de la pedra i del ferro que va combinar amb l’ús de la ceràmica. La seva simetria, volumetria i l’aspecte de façana encoixinada recorda, inevitablement, els palaus florentins de l’època renaixentista.

La façana, de 22 metres d’altura i 23,60 metres d’ample, consta de tres nivells horitzontals:
– L’inferior, amb dos grans arcs catenaris.
– El nivell intermedi, presidit per la gran tribuna.
– El nivell superior, més senzill i coronat per una balustrada.

L’accés a l’edifici, un dels més originals dissenyats per Gaudí, presenta un treball magistral en ferro forjat als reixats dels dos arcs catenaris. Les dues portes d’accés tenen una altura de 4,90 metres i destaquen per la seva decoració, que inclou elements vegetals, animals i simbòlics que arriben a la seva màxima expressió als seus timpans, on se situen les inicials del promotor, Eusebi Güell.

A la part inferior, el mestre forjador Joan Oñós va crear un entramat que permetia als residents observar el que esdevenia al carrer, però sense ser vistos, respectant d’aquesta manera la seva privadesa. Entre aquests dos arcs d’entrada se situa la porteria, una petita finestra coronada per un escut de 3,50 metres d’altura que reprodueix la senyera, la bandera catalana de quatre barres que aquí se simula amb planxes llises i xarxes metàl·liques.

Damunt d’aquesta reproducció de la senyera hi ha l’elm, en al·lusió a la fortalesa, que és una de les quatre virtuts cardinals. A la part superior s’alça l’au Fènix, un animal mític al·legoria del renaixement econòmic i cultural que vivia la societat catalana.

T'informem que Casa Batlló si utilitza cookies de tercers per obtenir informació dels usuaris que accedeixen al web. Si vols més informació clica aquí

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar