Cripta de la Colonia Güell

Aquesta església forma part d’un ambiciós projecte de complex industrial situat a la localitat de Santa Coloma de Cervelló (Barcelona). Una gran colònia tèxtil que Eusebi Güell, el gran mecenes de Gaudí, va emprendre l’any 1890. L’objectiu que el senyor Güell volia aconseguir amb la Colònia Güell era allunyar-se de la ciutat, on creixien els moviments sindicals i plantejar les cases dels obrers al costat de la fàbrica integrant-les en la mateixa propietat, resultant així un nucli urbà amb personalitat pròpia que unís la vida social i econòmica. Com a tret distintiu d’aquesta colònia, Güell la va voler dotar d’equipaments culturals i esportius i, encara que al principi no es va contemplar la construcció d’una església ja que es va utilitzar una petita capella existent, quan aquesta va quedar petita pel creixement de la població de la colònia, Güell va decidir encarregar a Gaudí una església de nova planta que pogués acollir a tots els habitants. No obstant això, poc s’imaginava Güell que Gaudí li faria una proposta tan sòbria, austera i radical, però l’arquitecte es va basar en la comesa de Güell de fer un lloc de culte que harmonitzés amb l’arquitectura no convencional dels habitatges dels treballadors de la Colònia Güell, amb el bosc proper i amb el desnivell del turó on es va projectar.

Tot i anomenar-se comunament “Cripta Güell” en realitat no es troba sota terra, ja que totes les finestres de l’església donen al carrer. És per tant la nau inferior de l’església, que va quedar inacabada, com reflecteixen les escales laterals del pòrtic que, tot i que actualment no comuniquen amb res, si el projecte s’hagués completat, permetrien l’accés a una església superior. El 1909, deu anys després de començar el projecte es va col•locar la primera pedra de l’església que va continuar construint-se malgrat les contínues interrupcions fins que diversos problemes econòmics van sorprendre el al senyor Güell i es va paralitzar definitivament la construcció de la Cripta Güell. El 1915, quan el temple va ser consagrat, només s’havien construït la “cripta” o església inferior i el pòrtic. Lamentablement no podem fer-nos una idea de com hauria quedat l’església d’haver-se completat, ja que en els croquis que Gaudí realitzava de les seves obres només presentava una idea general i freqüentment canviava i madurava les seves idees en el transcurs de les construccions.

L’església inferior, de planta poligonal estrellada presenta una gran volta central que es recolza sobre quatre columnes escalarbonades de basalt. El deambulatori, on s’ubica l’altar, té voltes a la catalana sobre columnes de maó i pedra procedents d’una pedrera propietat dels Güell a la propera comarca del Garraf. Un interior molt rústic i monocromàtic que només es veu interromput pel cromatisme dels grans vitralls en forma de pètals de flor o ales de papallona, suggestives i coloristes vidrieres obra de Josep M. Jujol que permeten que la llum entri molt tamisada al fosc interior. L’interior de la Cripta Güell sembla més una gruta natural que una construcció fruit de la mà de l’home, aquest efecte ho aconsegueix al disposar colors foscos tant al sòl com a les parets que evoquen la foscor d’un bosc, sigui per les fulles caigudes o per l’ombra produïda pels arbres. Parets que es veuen interrompudes per petits clars de llum policroma que vindria representada pels vitralls. I a l’església de la planta superior, la idea era que fos policromada amb blau, daurat i blanc simbolitzant el cel i el sol per sobre dels arbres. El conjunt es remataria amb unes torres que tindrien coloms de color blanc, al•ludint al nom de la localitat on s’ubica. Amb aquesta completa simbologia, Gaudí mostraria el camí de la salvació als assistents, des de la foscor de l’infern a l’església inferior a la glòria daurada, blanca i blava a l’església superior.
cripta_guell_cardelus_exterior

cripta_guell_cardelus_vitrall

A part de l’aspecte natural que Gaudí va plasmar a la Cripta Güell, també es percep el seu respecte per la naturalesa des del pòrtic de l’entrada, amb l’escala d’accés al pis superior desviada per respectar la presència d’un pi del qual, segons diuen les fonts , Gaudí va arribar a afirmar “una escala es fa en poc temps, però un pi triga molt a créixer”. La fusió d’aquesta obra amb el seu entorn boscós és total, una harmoniosa presència que es completa amb les columnes del pòrtic d’entrada que visualment semblen una extensió de la propera pineda, no només per la seva textura, també perquè cada columna és diferent entre si, igual que els arbres ho són en a la natura. Gaudí no va oblidar la incorporació d’elements cristians, en el al pòrtic mitjançant la tècnica del trencadís va disposar-hi uns peixos, l’alfa i l’omega, les creus i els monogrames de Crist en grec (XP).

Un dels trets més característics d’aquesta construcció és sens dubte la seva estructura. Una forma que procedeix d’una maqueta d’estudi que es conserva anomenada “maqueta esteroestàtica o maqueta polifunicular” gràcies a la qual Gaudí va calcular l’estructura de la futura església. Una maqueta a escala 1:10 que va arribar a tenir més de 4,5 metres d’alt i que va sorgir penjant del sostre un cordill per dos punts i suspenent uns pesos que eren saquets de perdigons. D’aquesta manera es dibuixava en a l’aire un arc invertit que Gaudí fotografiava i passava a paper dibuixant així els futurs arcs i conformant el perfil de l’església. Un cop més el geni modernista, -la regla era “amb dues regles i un cordill es genera tota l’arquitectura”-, va demostrar posseir coneixements físics de gravetat i de pressió que, juntament amb la seva intuïció i experiència van permetre crear una estructura única que es va conformar com un “experiment” de solucions arquitectòniques que després incorporaria a la Sagrada Família.

La Cripta Güell va ser declarada Bé d’Interès Cultural-Conjunt Històric en el 1990 i incorporada el 2005 com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, destacant sens dubte el talent constructiu i poètic que Gaudí va deixar palès en aquesta obra, convertint-se en un exemple d’arquitectura original, expressiva i arriscada que va definir en gran mesura la seva posterior trajectòria.

La Colònia Güell, va entrar en decadència quan va començar la crisi del sector tèxtil, arribant a paralitzar la seva activitat en el 1973. Poc a poc els diversos terrenys i equipaments de la Colònia Güell es van anar venent a institucions públiques.

Imatges: cortesia David Cardelús.

T'informem que Casa Batlló si utilitza cookies de tercers per obtenir informació dels usuaris que accedeixen al web. Si vols més informació clica aquí

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar