Al nivell de la planta noble, Gaudí va incorporar una gran tribuna –per veure i per ser vist– que sobresurt uns metres damunt el Passeig de Gràcia. Hi va afegir també uns finestrals de grans dimensions i de forma ovalada. També hi va introduir columnes de pedra, amb forma d'ossos, balcons amb forma de màscares (ratpenats?). L'edifici està coronat per una teulada espectacular que, conformat per grans escates, simula el llom d'un drac i una torre de la qual sobresurt una creu de quatre braços que apunten als punts cardinals.
Va revestir tota la façana amb trencadís de vidre i discs de ceràmica per aconseguir una superfície ondulada. El resultat final és el que és: una obra desbordant, evocadora i suggeridora que tothom coneix i admira des de fa més d'un segle. Mite o llegenda, els nenúfars de Monet, un carnestoltes evocat per les màscares, el confeti, una teulada amb forma de barret d'arlequí, Sant Jordi que arriba de cop pel drac, l'espasa, les calaveres ...